jessica13

Un altre aspecte que voldrem afegir és un font, ja que en un espai obert trobem que és gairebé imprescindible.




Fotos SketchUP (idea bàsica):






 

2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.

Racòrd és l'enllaçament o continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap salt. N'hi ha per moviment, color, llum, contingut, so..., i fins i tot per combinació d'alguns d'aquests aspectes. El salt d'eix es l'efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2. Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

— composició; De la composició d'aquesta imatge podem dir que el mur amb perspectiva on trobem un punt de fuga infinit.

— simplicitat i complicitat; Aquesta imatge té una gran simplicitat ja que és molt fàcil de veure que tracta la fotografia

— plans; Es tracta d'un pla general

— angle; L'agle es contrapicat

— textura; La tectura que podem trbar és els maons del mur

— il·luminació. La il·luminació d'aquesta imatge probe desde adalt, ja que, recau per la part més superior del mur


2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

L'autor per fer aquesta imatge por haber utilitzat un petit tripòde posat al terre, o si no amb les seves pròpies mans. S´ha posat prop del mur fent-la en direcció cap a l'esquerra, i així donant aquesta perspectiva.

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.

- TIFF: És un format de fitxer per imatges que permet fer "etiquetes" en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge, que serveix per al seu tractament posterior

- JPEG: És un format dissenyat per a comprimir imatges estacionàries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

- JPG: És un format de compreció d'imatges, tant en color com en escala de grissos, amb alta qualitat.

- GIF: És un format d'arxius gràfics de mapa bits.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal (50 mm) 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat de camp


1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

La utilitat que te és que ocupi el menys espai possible, ja que en guardarla amb baixa resolució o comprimirla fa que el seu "pes" sigui menor

Exercici 2

OPCIÓ A

Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941).

Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3. 2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma

El primer és un pla americà i l'altre es un pla

2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla de detall. 2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar. 2.3. En el moment de l’estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte de gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics. OPCIÓ B Observeu atentament la imatge següent: 2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen habitualment aquests plans. 2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu. 2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiuaquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència dequatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error. Exercici 1 Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents: 1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key)i poseu-ne un exemple d’ús. 1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?


L'encadenat és el canvi inmediat de la imatge, en canvi, la fosa es diferent perque el que fa es anar enfosquint la imatge fins que quedi negra i llavors canvia la imatge. 1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.


La televisió interactiva representa l'adaptació d'aquest mitjà de comunicació a un entorn en el qual el teleespectador reclama major protagonisme i nous serveis que s'adaptin a les seves preferències. Un dels seus objectius és obrir una nova porta d'entrada a la informació en les llars. Exercici 2 OPCIÓ A Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i responeu als apartats 2.1 i 2.2. 2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents: — ordre de lectura i recorreguts visuals; — estructura dels elements que componen la imatge; — valoració cromàtica; — textures. 2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament. OPCIÓ B Llegiu atentament el poema següent: TOT L’ENYOR DE DEMÀ Ara que estic al llit malalt, estic força content. —Demà m’aixecaré potser, i heus aquí el que m’espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i amb una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent. I el carter que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l’aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d’un terrat. I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d’un altre cireres vermelles. […] Joan SALVAT-PAPASSEIT. «Tot l’enyor de demà». A: L’irradiador del port i les gavines, 1921 2.1. Basant-vos en aquest poema avantguardista de Joan Salvat-Papasseit dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) amb un total de dotze plans que representin la història narrada. En aquest guió il·lustrat televisiu heu d’incloure i identificar els tipus de pla següents: pla de detall, primer pla, pla americà, pla general, gran pla general, pla zenital i pla contrapicat. 2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.

La sortida a Barcelona al cinema per veure cortmetratges la veritat és que m'ha sorprés molt gratament. El que jo pensaba que no seria gaire divertit va acabar sent tot el contrari. Tots els curts la veritat és que estaben molt currats i molt entenedors, eren molt bons, però, haig de dir que amb un d'ells hem vaig quedar bocabadada, aquest era el d'un home que agafa l'autobús ple de gent i esta parlant amb la seva dona pel mòbil, segons la conversa s'acabaven de separar i ella no el volia veure, perquè deia que estaba a la seva casa perquè s'havia oblidat un collaret. Ell insistia en que l'esperés a casa que en un no res hi seria allà, ella semblava que deia que no. Finalment ell acaba cedint i li comença a dir on podia ser el collaret, però això no era així, perquè els llocs on li deia hi havien records d'ells dos. Tot l'autubús estaba completament atent a la convèrsa telefònica. Ella sembla que comensa a plorar i ell li diu que sap que ella el segueix estimant que l'esperi. Quan tot semblava que acabaria en un final feliç, l'home es treu la mà de l'orella on se suposaba que hi tenia el mobil per on parlava, però no era així, amb tota l'atenció de l'autobus senser va començar a desentramar la seva mentida. Ell era actor i aquesta conversa era ficticia, és va separa fa uns 4 anys y aquesta conversa la va tenir però mai no va quedar bé, es trobava sense treball i auqesta actuació era el seu pà de cada dia per guanyar-se la vida. Impresionant.

Exercici 1 Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents: 1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar. Enfocar seria centra el visor de la càmara en la imatge que vols agafar i enquadrar seria encaixar la imatge que vols fotografiar 1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel·lícula. L'aire per al fotograma d'una pel·lícula és l'espai que hi ha en la imatge fora de l'objecte protagonista. 1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom. Un zoom, també anomenat objectiu de focal variable, és un objectiu per a càmeres de fotografia o de cinema en què la distància focal es pot fer variar de forma contínua. S'utilitza per apropar o allunyar la imatge. Exercici 2 OPCIÓ A La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2 2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient. 2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes. Racòrd és l'enllaçament o continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap salt. N'hi ha per moviment, color, llum, contingut, so..., i fins i tot per combinació d'alguns d'aquests aspectes. El salt d'eix es l'efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius. OPCIÓ B Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2. Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948. 2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents: — composició; De la composició d'aquesta imatge podem dir que el mur amb perspectiva on trobem un punt de fuga infinit. — simplicitat i complicitat; Aquesta imatge té una gran simplicitat ja que és molt fàcil de veure que tracta la fotografia — plans; Es tracta d'un pla general — angle; L'agle es contrapicat — textura; La tectura que podem trbar és els maons del mur — il·luminació. La il·luminació d'aquesta imatge probe desde adalt, ja que, recau per la part més superior del mur 2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament. L'autor per fer aquesta imatge por haber utilitzat un petit tripòde posat al terre, o si no amb les seves pròpies mans. S´ha posat prop del mur fent-la en direcció cap a l'esquerra, i així donant aquesta perspectiva. Exercici 1 Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents: 1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats. - TIFF: És un format de fitxer per imatges que permet fer "etiquetes" en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge, que serveix per al seu tractament posterior - JPEG: És un format dissenyat per a comprimir imatges estacionàries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos. - JPG: És un format de compreció d'imatges, tant en color com en escala de grissos, amb alta qualitat. - GIF: És un format d'arxius gràfics de mapa bits. 1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent: A. Ull de peix 4. Deforma la imatge B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva C. Objectiu normal (50 mm) 1. No deforma la perspectiva D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat de camp 1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta. La utilitat que te és que ocupi el menys espai possible, ja que en guardarla amb baixa resolució o comprimirla fa que el seu "pes" sigui menor Exercici 2 OPCIÓ A Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3. 2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma El primer és un pla americà i l'altre es un primer pla 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla de detall. 2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar. El recurs es l'anomentar Flash-Back 2.3. En el moment de l’estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte de gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics. És habitual classificar el cinema segons gèneres o tipus de temàtiques o ambients dins dels quals discorre l'acció. Alguns tipus de gènere sòn: - Drama al cinema, pel·lícules que se centren principalment en el desenvolupament d'un conflicte entre els protagonistes, o del protagonista amb el seu entorn o amb si mateix - Comèdia pel·lícules realitzades amb la intenció de provocar humor, entreteniment o/i riure en l'espectador. - Acció 'argument de la qual implica una interacció moral entre el «bé» i el «mal» portada a la seva fi per la violència o la força física. - Aventura contenen situacions de perill i risc. - Terror realitzades amb la intenció de provocar tensió, por i/o el sobresalt en l'audiència. OPCIÓ B Observeu atentament la imatge següent: 2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen habitualment aquests plans. 2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu. - Per tall o canvi instantani d'una imatge a una altra. És la més freqüent en tots els programes - Per fos. De vegades anant la imatge des de negre i guanyant lluminositat fins al seu nivell normal, coneguts com fade in; i de vegades esvaint-se la imatge original cap a negre, coneguts com fade out. - Per encadenat. Consistent en la superposició de la imatge prèvia a la segona d'una manera que aquella es va esvaint 2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiuaquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència dequatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error. Salt d'eix és l'efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius. Exercici 1 Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents: 1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key)i poseu-ne un exemple d’ús. El chroma key és l'efecte especial més conegut popularment. El seu fonament consisteix a inserir una imatge amb un fons diferent provinent d'un altre lloc. S'estableix un color (chroma) com a ‘clau’ (key) que dóna entrada a la imatge –habitualment el blau o el verd-, el mesclador detecta aquest color i les zones on existeix les farcida amb un altre senyal de vídeo seleccionada. És a dir, si tenim un fons d'un paisatge lunar i d'altra banda gravem a un actor disfressat d'astronauta sobre un fons verd, en barrejar ambdues imatges executant la funció de chroma del mesclador obtindrem una tercera imatge de l'astronauta sobre la lluna; el color verd del plànol de l'astronauta haurà estat substituït per la imatge de la lluna. 1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat? L'encadenat és el canvi inmediat de la imatge, en canvi, la fosa es diferent perque el que fa es anar enfosquint la imatge fins que quedi negra i llavors canvia la imatge. 1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva. La televisió interactiva representa l'adaptació d'aquest mitjà de comunicació a un entorn en el qual el teleespectador reclama major protagonisme i nous serveis que s'adaptin a les seves preferències. Un dels seus objectius és obrir una nova porta d'entrada a la informació en les llars. Exercici 2 OPCIÓ A Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i responeu als apartats 2.1 i 2.2. 2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents: — ordre de lectura i recorreguts visuals; — estructura dels elements que componen la imatge; — valoració cromàtica; — textures. 2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament. OPCIÓ B Llegiu atentament el poema següent: TOT L’ENYOR DE DEMÀ Ara que estic al llit malalt, estic força content. —Demà m’aixecaré potser, i heus aquí el que m’espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i amb una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent. I el carter que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l’aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d’un terrat. I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols i a vegades la carn, i d’un altre cireres vermelles. […] Joan SALVAT-PAPASSEIT. «Tot l’enyor de demà». A: L’irradiador del port i les gavines, 1921 2.1. Basant-vos en aquest poema avantguardista de Joan Salvat-Papasseit dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) amb un total de dotze plans que representin la història narrada. En aquest guió il·lustrat televisiu heu d’incloure i identificar els tipus de pla següents: pla de detall, primer pla, pla americà, pla general, gran pla general, pla zenital i pla contrapicat. 2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.