jessica13

La sortida a Barcelona al cinema per veure cortmetratges la veritat és que m'ha sorprés molt gratament. El que jo pensaba que no seria gaire divertit va acabar sent tot el contrari. Tots els curts la veritat és que estaben molt currats i molt entenedors, eren molt bons, però, haig de dir que amb un d'ells hem vaig quedar bocabadada, aquest era el d'un home que agafa l'autobús ple de gent i esta parlant amb la seva dona pel mòbil, segons la conversa s'acabaven de separar i ella no el volia veure, perquè deia que estaba a la seva casa perquè s'havia oblidat un collaret. Ell insistia en que l'esperés a casa que en un no res hi seria allà, ella semblava que deia que no. Finalment ell acaba cedint i li comença a dir on podia ser el collaret, però això no era així, perquè els llocs on li deia hi havien records d'ells dos. Tot l'autubús estaba completament atent a la convèrsa telefònica. Ella sembla que comensa a plorar i ell li diu que sap que ella el segueix estimant que l'esperi. Quan tot semblava que acabaria en un final feliç, l'home es treu la mà de l'orella on se suposaba que hi tenia el mobil per on parlava, però no era així, amb tota l'atenció de l'autobus senser va començar a desentramar la seva mentida. Ell era actor i aquesta conversa era ficticia, és va separa fa uns 4 anys y aquesta conversa la va tenir però mai no va quedar bé, es trobava sense treball i auqesta actuació era el seu pà de cada dia per guanyar-se la vida. Impresionant.